"Tots nosaltres, adults, pràcticament cada dia, regalem bombes als nostres fills que ens demanen joguines. Els nens ens demanen afecte, temps, i nosaltres els oferim la nostra pressa. Ens demanen que compartim el seu present i nosaltres els diem que treballem per al seu futur. Ens demanen confiança i els donem protecció. Ens demanen autonomia i els regalem portes blindades, porters automàtics i tot tipus de consells. Ens demanen poder jugar amb els seus amics i nosaltres li regalem televisors i videojocs perquè puguin estar sols. Ens demanen parlar amb nosaltres i els donem diners per anar al cinema. Són mans esteses per demanar pa i reben pedres. Són somriures que s'apaguen per falta d'atenció. Són costos massa alts que paguem per l'ambició i el benefici, per la paranoia de la seguretat, per la cursa sense fi del benestar, pel consumisme desenfrenat".

Francesco tonucci.