Jean Piaget (1896-1890) es va interessar per l'estudi de la intel·ligència i el coneixement humà. Per edificar les seves teories parteix dels principis darwinians d'adaptacio i supervivència aplicats a la intel·ligència. D'aquesta manera considera intel·ligents tots aquells éssers i organismes que sobreviuen malgrat els canvis. Aquesta adaptació es produeix al llarg de la vida, però especialment durant la infantesa.
És a l'etapa infantil quan les funcions cognitives han de desenvolupant-se per anar evolucionant d'un estadi de desenvolupament a un altre de nivell superior. Aquests estadis de desenvolupament pels quals ha d'anar passant l'infant succesivament són:
-Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu (0-12 anys): Es caracteritza per la intel·ligència pràctica, sense representaciño mental ni llenguatge.
-Estadi 2. Intel·lligència preoperatòria (2-7 anys): Aparició del llenguatge i representació simbòlica, tot i que el pensament es egocèntric.
-Estadi 3. Intelligència operatòria concreta (7-12 anys): La sortida del egocentrisme permet un pensament més objectiu i un raonament més lògic, però les operacions són encara poc complexes.
-Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal (12-16 anys): És el nivell més teòric i abstracte al qual pot arribar el desenvolupament.
Segons Piaget, per passar d'un estadi a l'altre cal haver aconseguit un nivell d'equilibri i organitzaciño mentals que proporcionin a la persona la preparacio suficient per afrontar aquest canvi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario