Conte de la Caputxeta Vermella

Hi havia una vegada una nena molt bonica. La sevamare li havia fet una capa vermella i lanena la portava tant sovint que totel món la cridava Caputxeta Vermella.Un dia, la seva mare li va demanar que portés unspastissos a la seva àvia que vivia a l'altre costat delbosc, recomanant-li que no esentretingués pel camí, perquè creuar elbosc era molt perillós, ja que sempreestava rondant per allà el llop.Caputxeta Vermella va recollir la cistella amb elspastissos i es va posar en camí. La nena teniade travessar el bosc per arribar a casa de'àvia, però no tenia por perquè allàsempre es trobava amb molts amics:els ocells, els esquirols ...Tot d'una va veure el llop, que era enorme,davant seu.- A on vas, nena? - Li pregunto el llopamb la seva veu ronca.- A casa de la meva àvia - va dir la Caputxeta.- No està lluny - penso el llop per a si,donant-mitja volta.Caputxeta va posar el seu cistell al 'herba i esentretenir agafant flors: - El llop s'ha anat-Penso-, no tinc res a témer. La àviaes posarà molt contenta quan la porti unbonic ram de flors a més delspastissos.Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de laÀvia, dic suaument a la porta i laàvia li va obrir pensant que era la seva nétaCaputxeta. Un caçador que passava per allàhavia observat l'arribada del llop.El llop devoro al 'àvia i es va posar la seva gorra rosaes va ficar al llit i turó els ulls. No va haveresperar molt, ja queCaperucita Roja arriboseguida, tota molt contenta.La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àviaestava molt canviada.- Àvia, àvia, quins ulls més grans tens!- Són per a veure't millor-va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.- Àvia, àvia, que orelles més granstens!- Són per sentir-te millor-va seguir dient el llop.- Àvia, àvia, quines dents més granstens!- Són per ... menjar-te millor! - I dient això,el llop malvat es va abalançar sobre Caperucitay ladevoro igual que havia fet amb l'àvia.Mentrestant, el caçador s'havia quedati creient endevinar les malesintencions del llop, va decidir fer una ullada a veuresi tot anava bé a la casa de l'àvia. Demanarajuda a un segador i tots dos junts van arribar allloc.Van veure la porta de la casa oberta i al llopestirat al llit, dormint de tant tip queestava.El caçador sac seu ganivet i va obrir el ventre delllop. La àvia i Caputxeta estaven allà, vives!.Per castigar el malvat llop, el caçador li ple elventre de pedres i després el va tornar a tancar.Quan el llop va despertar del seu son,va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanyproper per beure. Com les pedres pesavenmolt, va caure a l'estany de cap i esofec.La Caputxeta i la seva àvia, no van patirmés que un gran ensurt, però la Caputxeta Vermellahavia après la lliçó. Prometio a la seva àviano parlar amb cap desconegut que estrobés en el seu camí. D'ara endavant,seguiria els consells de la seva àvia i de la seva Mama.FI