Manualitat amb bastonets: Pintar arbres de Tardor.

 

 Avui anem a plasmar la Tardor en una manualitat infantil molt divertida per fer amb els nostres petits, pintar arbres de tardor amb bastonets.

 Els arbres a la tardor canvien el color de les seves fulles abans de caure, adquirint belles i diverses tonalitats. Ja us vam donar una idea per dibuixar amb les fulles una vegada que caiguin a terra.

 Els nens s'ho passaran molt bé pintant amb bastonets, estampant diversos colors per formar la copa dels arbres. Només necessitem bastonets, paper i pintura, així que som-hi.

  Per pintar arbres de Tardor amb bastonets necessitem:

 

•  Paper o cartolina

•  llapis

•   Pintures de colors

•   bastonets

 Dibuixem la silueta d'un arbre en el paper, empapamos els bastonets en la pintura i estampem amb ells el nostre arbre, també ho farem fora de l'arbre simulant les fulles que cauen.

 Quan acabin el dibuix, ja només ens queda esperar que s'assequi per poder col · locar en un lloc destacat de la casa perquè tots puguem contemplar aquesta obra d'art.

Punts de llibre per a nens originals i fàcils de fer.

 

 Punts de llibre per a nens originals i fàcils. Com papis, una de les nostres preocupacions sol ser apropar el món dels llibres als petits. Tots coneixem la importància de la lectura per als nens i per això, avui us proposem fer uns punts de llibre de Els Venjadors.

 Si als vostres fills els agraden Els Venjadors, segurament els encantarà assenyalar el seu conte infantil preferit amb aquests simpàtics punts de llibre.

 Per fer els punts de llibre de Els Venjadors només necessiteu palets de gelat i pintura. Dibuixeu les cares dels personatges dels Venjadors en cada palet de gelat i després, els pinteu. Així de fàcil!

 I no us oblideu de fer els punts de llibre de monstres, ¡també els hi encantarà als vostres fills!

Titelles cullera.

 

 Avui us proposem fer manualitats per a nens amb culleres de plàstic. Anem a transformar unes senzilles i barates culleres de plàstic d'un sol ús en unes divertides titelles o titelles cullera amb els que els vostres petits van a divertir de valent.

 A mi m'ha encantat la idea perquè m'agrada molt reciclar objectes donant-los un altre ús. Segur que teniu per aquí culleres de plàstic de l'última festa d'aniversari i uns retoladors, així que poseu-vos a treballar.

 Penso posar-la en pràctica amb els meus petits perquè estic segura que passarem una tarda molt amena, segur que vosaltres penseu el mateix. Fins i tot crec que una bona opció és portar un parell de culleres de plàstic a la bossa, i mentre esperes al metge o en un viatge en tren segur que ens ajuden molt a entretenir.

 Quan hàgim fet els titelles cullera podem fer un petit teatre amb cartolina i deixar que comenci l'espectacle.

 

 Necessitem:

•  Culleres de plàstic
•  Retoladors permanents
•  Per als complements: llaços, llana, teles ...
•  Tisores
•  Cola
•  Cartolina

Com els fem?

 Dibuixem diferents cares amb els retoladors al dors de les culleres, podem posar alguns complements com una bufanda amb cinta de ras, un barret amb una mica de feltre i cola, però això és opcional.

 Un cop haguem fet els nostres titelles construirem un teatre amb cartolina i ja només ens queda deixar que els nostres petits desenvolupin la seva imaginació.

Pintar pedres.

 Pintar pedres pot ser una divertida activitat amb nens qualsevol tarda de pluja ... La veritat és que les manualitats amb pedres és una cosa original i en el que poques vegades pensem, quan és un material que tenim a l'abast de la mà. És barat, fàcil i divertit què més es pot demanar? ...

 Avui us anem a proposar pintar pedres al costat dels nostres fills, perquè us asseguro que us agradarà tant a ells com a vosaltres, i si no, tireu-li un cop d'ull a aquests exemples que us portem ... només heu de necessitar pintura acrílica o retoladors, i vernís per mantenir la pintura ¡tots a pintar!

 

 

Un abecedari? ... Les possibilitats són infinites, així que aneu preparant els vostres pinzells.

Cançó dels drets.

 

 

 

Els drets dels nens.

 

1- A ser un nen.

2- A créixer en llibertat.

3- A una identitat.

4- A la salut.

5- A cuidats especials.

6- A una família.

7- A una bona educació.

8- A protecció i socor.

9- A no ser abandonat ni maltractat.

10- A no ser descriminat.

 

 

 En Lunicef i els Lunnis canten la cançó dels drets i ens donen un missatge de solidaritat.. En Lunicef és el personatge dels Lunnis, de TVE, i UNICEF que explica als més petits què són els drets de la infància i com aconseguir, entre tots, un món millor.

http://www.enredate.org/cat/videos/cancion_de_los_derechos

 

Azul, verde o rojo 
no importa el color 
ni el idioma, raza o religión. 

Da igual de donde vienes, 
da igual a donde vas. 

Si vives en el campo 
o en la gran ciudad 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
tenemos derechos, 
universales. 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
los mismos derechos, 
somos responsables. 

Derecho a la escuela, 
a la educación. 

Derecho a la salud, 
a la protección. 

Derecho a opinar 
y a participar, 
unos y otros 
con libertad 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
tenemos derechos, 
universales. 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
los mismos derechos, 
somos responsables. 

Libreeeesss 
Igualeeeess 
Derechoooosss universales 

Libreeeeess 
Igualeeeeess 

LIBREEEEEESSS...!!

L'aprenentatge per cognició. Piaget

  Jean Piaget (1896-1890)  es va interessar per l'estudi de la intel·ligència i el coneixement humà. Per edificar les seves teories parteix dels principis darwinians d'adaptacio i supervivència aplicats a la intel·ligència. D'aquesta manera considera intel·ligents tots aquells éssers i organismes que sobreviuen malgrat els canvis. Aquesta adaptació es produeix al llarg de la vida, però especialment durant la infantesa.

  És  a l'etapa infantil quan les funcions cognitives han de desenvolupant-se per anar evolucionant d'un estadi de desenvolupament a un altre de nivell superior. Aquests estadis de desenvolupament pels quals ha d'anar passant l'infant succesivament són:

     -Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu (0-12 anys): Es caracteritza per la intel·ligència pràctica, sense representaciño mental ni llenguatge.

     -Estadi 2. Intel·lligència preoperatòria (2-7 anys): Aparició del llenguatge i representació simbòlica, tot i que el pensament es egocèntric.

    -Estadi 3. Intelligència operatòria concreta (7-12 anys): La sortida del egocentrisme permet un pensament més objectiu i un raonament més lògic, però les operacions són encara poc complexes.

     -Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal (12-16 anys): És el nivell més teòric i abstracte al qual pot arribar el desenvolupament.

  Segons Piaget, per passar d'un estadi a l'altre cal haver aconseguit un nivell d'equilibri i organitzaciño mentals que proporcionin a la persona la preparacio suficient per afrontar aquest canvi.

Intervenció en educació infantil.

   El terme intervenció és vital per entendre  qualsevol mena d'actuació que es desenvolupa en relació amb la infància. Es defineix com l'acció que es realitza per evitar o corregir cincumstàncies individuals i/o col·lectives insatisfactòries. Hi ha dos tipus:

     -Intervenció educativa: aquella que estigui encaminada a aconseguir que els nens i les nenes vagin incorporant progressivament noves habilitats , hàbits i continguts en general que contribueixin a l'adquisicó de la seva pròpia autonomia i coneixement.

     -Intervenció assistencial: es limita a proporcionar les ajudes necessàries i suplir les necessitats que els infants no poden fer per si mateixos.

   Dins dels aspectes de la intervenció tenim:

      -La integració: aquells processos i mesures aplicats als diferent àmbits de població amb la finalitat d'eliminar tot vestigi de segregació.

      -La inclusió: preten donar una resposta educativa a tots els alumnes independentment de les necessitats i les demandes presentades.

  Per tant, la integració i la inclusió plantegen determinades formes d'intervencio complexes per a la satisfacció de les necessitats, els interessos i els desitjos educatius.

  "Tots nosaltres, adults, pràcticament cada dia, regalem bombes als nostres fills que ens demanen joguines. Els nens ens demanen afecte, temps, i nosaltres els oferim la nostra pressa. Ens demanen que compartim el seu present i nosaltres els diem que treballem per al seu futur. Ens demanen confiança i els donem protecció. Ens demanen autonomia i els regalem portes blindades, porters automàtics i tot tipus de consells. Ens demanen poder jugar amb els seus amics i nosaltres li regalem televisors i videojocs perquè puguin estar sols. Ens demanen parlar amb nosaltres i els donem diners per anar al cinema. Són mans esteses per demanar pa i reben pedres. Són somriures que s'apaguen per falta d'atenció. Són costos massa alts que paguem per l'ambició i el benefici, per la paranoia de la seguretat, per la cursa sense fi del benestar, pel consumisme desenfrenat".

Francesco tonucci.

Joguines per a cada etapa del desenvolupament del nadó.

Les joguines i jocs que interessen al nadó aniran canviant al llarg del seu primer any de vida.

 

  El temps que passa amb la seva família enriqueix tant el nen com als adults. Interactuar amb el nadó mitjançant el joc és la manera perfecta de gaudir per tots dos al mateix temps que el petit aprèn més sobre el món. L'atenció exclusiva que rep el nen per part dels seus pares quan juga el farà sentir feliç i estimat.
  Els pares són els companys de jocs durant el seu primer any de vida, quan encara no es relaciona amb els altres nens. A més, les joguines són objectes que el nadó controla i pot manipular com vulgui mentre aprèn la relació amb els objectes "reals" que utilitzen pare i la mare.

  A través del joc, el petit aprèn sobre el món, una cosa totalment nova per a ell i emocionant per als adults que l'hi ensenyen. A cada etapa del desenvolupament del nadó li correspondrà un estil de joc diferent segons els seus interessos.

  Des del naixement fins als quatre mesos de vida, sens dubte el que més interessarà el nen serà la seva mare i la seva relació amb ella. En aquest moment el nadó tindrà cura en les joguines que estimulin els seus sentits de diferent manera, com els sonalls, objectes amb textures variades o mordillos. Les propietats del tacte de la pell materna es traslladaran a objectes que evoquin aquesta suavitat, com mantetes i peluixos.

 
 

   Dels 4 als 6 mesos podem dir que comença l'activitat del joc com a tal, ja que el nadó comença a percebre els objectes com a símbols ia més el seu cos li permet acostar-se a les joguines. Així, ja arribarà el que necessiti, es durà objectes a la boca o pot abandonar quan perdi l'interès. Les estructures de les quals pengen diversos objectes, els sonalls, les caixes musicals o les joguines de goma són bones idees per entretenir.

                               

   Sobre els 6 mesos es despertarà l'interès del nadó pels buits i els objectes que poden introduir-se en ells, com caixes, cistelles, panys i claus, de manera que són interessants els jocs d'encast. També en aquesta etapa solen aparèixer les primeres dents, de manera que els mossegadors seran altres grans protagonistes.

 

   Dels 8 o 9 mesos a l'any l'espai del nadó es farà més gràcies als primers gateos, que ampliaran el seu univers. S'inicia a més una petita independència respecte dels adults per aconseguir el que desitja; això serà encara més patent en arribar a l'any i als primers passos. Els caminadors, i joguines amb més possibilitats de moviment com les pilotes divertiran al nen i als adults que juguin amb ell.

  

 

  Cal tenir molt en compte que cal cuidar especialment la higiene de les joguines, ja que el nadó se'ls portarà permanentment a la boca. Igualment d'important és la qualitat i garantia dels productes triats perquè la diversió del nen es realitzi amb total seguretat.

Babies, la pel·lícula.

 

 Babies, la pel·lícula és un documental que mostra l'essència dels nadons i la manera en què la seva vida es desenvolupa des de diverses perspectives i en diferents parts del món. Un tipus de pel · lícula documentalista que segueix la vida de quatre bebès en simultani amb les formes de vida més oposades entre si.

  En Babies, la pel·lícula podrem conèixer Ponijao, un nadó que viu amb la seva família prop de Opuwo, Namíbia, a l'Àfrica. A Mongòlia, el nadó que ens presenten és Bayarjargal, que viu amb els seus pares prop de Bayanchandmani. Mari és una nadó japonesa que viu a Tòquio i, finalment, apareix Hattie, que viu al costat dels seus a San Francisco, Estats Units.


  En Babies, la pel·lícula es poden veure les primeres etapes de l'evolució i el desenvolupament dels éssers humans des del moment del naixement, amb milers de coses en comú, però que alhora es basen en conceptes totalment únics a cada un de nosaltres , ja sigui per origen, cultura, criança, etc ...

  Babies, la pel·lícula dóna suport fortament a March for Babies, un esdeveniment per recaptar fons que es realitzarà a la primavera en més de 900 comunitats dels Estats Units, on s'estima que participin més de 7 milions de persones. March for Babies es realitza des de 1970 i des de llavors ha recaptat 1,8 mil milions de dòlars, utilitzats per finançar programes d'investigació aplicades a localitats, perquè més mares puguin tenir embarassos saludables, prevenint defectes congènits, naixements prematurs o la mortalitat infantil.

        http://www.tucinecom.com/2011/04/ver-bebes-babies-2010-y-sin-cortes-de-megavideo/

El cas de Soufian.

Alumnes amb necessitats educatives especials

Atenció a la diversitat.

 

 

Descripció

 

Tots els infants són diferents i tenen necessitats educatives diverses però hi ha alguns nens i nenes que necessiten una atenció especial i més ajudes i suports per poder compartir les activitats amb els seus companys de l'escola. Generalment són necessitats derivades de les seves condicions personals, de problemes de mobilitat o d'alguna discapacitat.

En cas que el vostre fill o filla presenti alguna de les condicions abans esmentades, pot ser considerat un alumne amb necessitats educatives especials (NEE). En aquests casos, l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els mestres i altres professionals especialitzats, identificarà i valorarà les seves necessitats educatives i us orientarà sobre el centre o centres que poden atendre millor el vostre fill o filla, segons les seves necessitats. El vostre fill o filla podrà anar:

• A un centre educatiu ordinari. A més dels tutors de cada grup i dels professionals especialistes, aquests centres tenen mestres d'educació especial i també poden tenir una unitat de suport a l'educació especial (USEE), que són recursos humans (mestres, professors i educadors) que s'afegeixen als ja existents en el centre per donar suport a l'aprenentatge i la participació dels alumnes amb necessitats educatives especials en els entorns escolars ordinaris.

 

• A centres d'educació especial, quan requereixin suports més intensos i especialitzats per tal de desenvolupar-se i aprendre. En alguns casos pot aconsellar-se una escolarització compartida entre els dos tipus de centre, si bé en general són escolaritzacions transitòries.

Una història real entre tantes, històries que ens fan ser més humans.

síndrome de rett (cas de Maria Ferrer).

Francesco Tonucci.

 Francesco Tonucci (1941) és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià que es dedica a l'estudi del pensament i el comportament infantil.

 Ha creat i dirigeix ​​des de 1991 el projecte La Ciutat dels Nens, que proposa als alcaldes de 100 ciutats una nova filosofia de govern, adoptant als nens com a paràmetre de valoració, de projecció i de canvi de la ciutat.

 Critica la manera com les ciutats estan estructurades i aconsella que estiguin planificades pensant en els nens. Però no per convertir-les en Disneylands locals sinó perquè ell afirma que un adult sa és el resultat d'un nen que ha jugat molt i ha tingut autonomia.

"Els nens aprenen molt més jugant que estudiant, fent que
mirant. El joc que fan sols sense el control dels adults és
la forma cultural més alta que toca un nen. Els nens que han pogut
jugar bé i durant molt de temps seran adults millors "

"El joc dóna recursos per a la vida. Totes les crisis de la joventut
es gesten en la primera infància "

"Avui educar significa demanar als nens que deixin de
comportar-se com nens i ho facin com a adults "

"Els petits passen els seus dies davant adults instructors, els és difícil
fer coses rares. Així es va alimentant una necessitat de risc
acumulada que expressarà amb la seva primera moto i en les sortides nocturnes "

"Els petits no volen estar reclosos a la seva habitació per jugar, ni
en ludoteques, ni en tots aquests espais que construïm perquè estiguin
controlats. El que fa un nen controlat per un adult és diferent
del que fa sol. Els nens necessiten espais on, dins de
un clima de control social, ells puguin fan el que vulguin:
trepitjar la gespa, pujar als arbres i jugar amb les sargantanes "
Francesco Tonucci.

 

Pel·lícula de Maria Montessori.

 

 

La importància de Maria Montessori

 La Metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l'educació. Va ser desenvolupada per la Doctora Maria Montessori, a partir de les seves experiències amb nens en risc social. Va basar les seves idees en el respecte cap als nens i en la seva impressionant capacitat d'aprendre. Els considerava com l'esperança de la humanitat, de manera que donant-los l'oportunitat d'utilitzar la llibertat a partir dels primers anys de desenvolupament, el nen arribaria a ser un adult amb capacitat de fer front als problemes de la vida, incloent els més grans de tots, la guerra i la pau. El material didàctic que va dissenyar és de gran ajuda en el període de formació preescolar.

 És difícil actualment comprendre l'impacte que va tenir Maria Montessori en la renovació dels mètodes pedagògics a principis del segle XX, ja que la majoria de les seves idees avui semblen evidents i fins i tot massa simples. Però en el seu moment van ser innovacions radicals, que van aixecar gran controvèrsia especialment entre els sectors més conservadors.

 

---

«El nen, amb la seva enorme potencial físic i intel · lectual, és un miracle davant nostre. Aquest fet ha de ser transmès a tots els pares, educadors i persones interessades en nens, perquè l'educació des del començament de la vida podria canviar veritablement el present i futur de la societat. Hem de tenir clar, això sí, que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per nosaltres. Només podem servir al desenvolupament del nen, ja que aquest es realitza en un espai on hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada ésser humà i cada desenvolupament ha d'estar en harmonia amb tot el món que ens envolta i amb tot l'univers ». Maria Montessori