Una història real entre tantes, històries que ens fan ser més humans.

síndrome de rett (cas de Maria Ferrer).

Francesco Tonucci.

 Francesco Tonucci (1941) és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià que es dedica a l'estudi del pensament i el comportament infantil.

 Ha creat i dirigeix ​​des de 1991 el projecte La Ciutat dels Nens, que proposa als alcaldes de 100 ciutats una nova filosofia de govern, adoptant als nens com a paràmetre de valoració, de projecció i de canvi de la ciutat.

 Critica la manera com les ciutats estan estructurades i aconsella que estiguin planificades pensant en els nens. Però no per convertir-les en Disneylands locals sinó perquè ell afirma que un adult sa és el resultat d'un nen que ha jugat molt i ha tingut autonomia.

"Els nens aprenen molt més jugant que estudiant, fent que
mirant. El joc que fan sols sense el control dels adults és
la forma cultural més alta que toca un nen. Els nens que han pogut
jugar bé i durant molt de temps seran adults millors "

"El joc dóna recursos per a la vida. Totes les crisis de la joventut
es gesten en la primera infància "

"Avui educar significa demanar als nens que deixin de
comportar-se com nens i ho facin com a adults "

"Els petits passen els seus dies davant adults instructors, els és difícil
fer coses rares. Així es va alimentant una necessitat de risc
acumulada que expressarà amb la seva primera moto i en les sortides nocturnes "

"Els petits no volen estar reclosos a la seva habitació per jugar, ni
en ludoteques, ni en tots aquests espais que construïm perquè estiguin
controlats. El que fa un nen controlat per un adult és diferent
del que fa sol. Els nens necessiten espais on, dins de
un clima de control social, ells puguin fan el que vulguin:
trepitjar la gespa, pujar als arbres i jugar amb les sargantanes "
Francesco Tonucci.

 

Pel·lícula de Maria Montessori.

 

 

La importància de Maria Montessori

 La Metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l'educació. Va ser desenvolupada per la Doctora Maria Montessori, a partir de les seves experiències amb nens en risc social. Va basar les seves idees en el respecte cap als nens i en la seva impressionant capacitat d'aprendre. Els considerava com l'esperança de la humanitat, de manera que donant-los l'oportunitat d'utilitzar la llibertat a partir dels primers anys de desenvolupament, el nen arribaria a ser un adult amb capacitat de fer front als problemes de la vida, incloent els més grans de tots, la guerra i la pau. El material didàctic que va dissenyar és de gran ajuda en el període de formació preescolar.

 És difícil actualment comprendre l'impacte que va tenir Maria Montessori en la renovació dels mètodes pedagògics a principis del segle XX, ja que la majoria de les seves idees avui semblen evidents i fins i tot massa simples. Però en el seu moment van ser innovacions radicals, que van aixecar gran controvèrsia especialment entre els sectors més conservadors.

 

---

«El nen, amb la seva enorme potencial físic i intel · lectual, és un miracle davant nostre. Aquest fet ha de ser transmès a tots els pares, educadors i persones interessades en nens, perquè l'educació des del començament de la vida podria canviar veritablement el present i futur de la societat. Hem de tenir clar, això sí, que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per nosaltres. Només podem servir al desenvolupament del nen, ja que aquest es realitza en un espai on hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada ésser humà i cada desenvolupament ha d'estar en harmonia amb tot el món que ens envolta i amb tot l'univers ». Maria Montessori

Conte de la Caputxeta Vermella

Hi havia una vegada una nena molt bonica. La sevamare li havia fet una capa vermella i lanena la portava tant sovint que totel món la cridava Caputxeta Vermella.Un dia, la seva mare li va demanar que portés unspastissos a la seva àvia que vivia a l'altre costat delbosc, recomanant-li que no esentretingués pel camí, perquè creuar elbosc era molt perillós, ja que sempreestava rondant per allà el llop.Caputxeta Vermella va recollir la cistella amb elspastissos i es va posar en camí. La nena teniade travessar el bosc per arribar a casa de'àvia, però no tenia por perquè allàsempre es trobava amb molts amics:els ocells, els esquirols ...Tot d'una va veure el llop, que era enorme,davant seu.- A on vas, nena? - Li pregunto el llopamb la seva veu ronca.- A casa de la meva àvia - va dir la Caputxeta.- No està lluny - penso el llop per a si,donant-mitja volta.Caputxeta va posar el seu cistell al 'herba i esentretenir agafant flors: - El llop s'ha anat-Penso-, no tinc res a témer. La àviaes posarà molt contenta quan la porti unbonic ram de flors a més delspastissos.Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de laÀvia, dic suaument a la porta i laàvia li va obrir pensant que era la seva nétaCaputxeta. Un caçador que passava per allàhavia observat l'arribada del llop.El llop devoro al 'àvia i es va posar la seva gorra rosaes va ficar al llit i turó els ulls. No va haveresperar molt, ja queCaperucita Roja arriboseguida, tota molt contenta.La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àviaestava molt canviada.- Àvia, àvia, quins ulls més grans tens!- Són per a veure't millor-va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.- Àvia, àvia, que orelles més granstens!- Són per sentir-te millor-va seguir dient el llop.- Àvia, àvia, quines dents més granstens!- Són per ... menjar-te millor! - I dient això,el llop malvat es va abalançar sobre Caperucitay ladevoro igual que havia fet amb l'àvia.Mentrestant, el caçador s'havia quedati creient endevinar les malesintencions del llop, va decidir fer una ullada a veuresi tot anava bé a la casa de l'àvia. Demanarajuda a un segador i tots dos junts van arribar allloc.Van veure la porta de la casa oberta i al llopestirat al llit, dormint de tant tip queestava.El caçador sac seu ganivet i va obrir el ventre delllop. La àvia i Caputxeta estaven allà, vives!.Per castigar el malvat llop, el caçador li ple elventre de pedres i després el va tornar a tancar.Quan el llop va despertar del seu son,va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanyproper per beure. Com les pedres pesavenmolt, va caure a l'estany de cap i esofec.La Caputxeta i la seva àvia, no van patirmés que un gran ensurt, però la Caputxeta Vermellahavia après la lliçó. Prometio a la seva àviano parlar amb cap desconegut que estrobés en el seu camí. D'ara endavant,seguiria els consells de la seva àvia i de la seva Mama.FI

Joc d'infants P. Brueghel

Joc d'infants de P. Brueghel s. XVI, hi apareixen més de 80 jocs d'època antiga.

  A la següent taula es descriuen els diferents jocs. Segons Ana Pelegrín (denominació espanyola), segons Vanden Branden (denominació francesa), segons Hills (denominació alemana o holandesa).

 

 

LA PANERA DEL TRESORS

 També conegut com El Joc Heurístic. És una de las activitats que realizen els nens i nenes d'un a dos anys. Es tracta d'un joc de descoberta i d'exploració dels objectes, que parteix de l'activitat espòntania de l'infant i que potencia la capacitat de combinar, de forma intencionada, dos o més objectes.

 Els objectes que s'utilizen no tenen una finalitat lúdica preestablerta, ni estan catalogats didàcticament, sinó que són recuperats de la natura, recollits de casa o al comerç.

 El material ha de ser abundant i variat per evitar que els nens es destorbin entre si.

Els contenidors: L'objectiu d'aquest material és servir de recipient a un o més objectes facilitant l'exploració desitjada per cada infant. Eixamples de contenidors serien:

•  Cilindres durs de cartró o metall foratats per les dues bases o per una sola.
•  Pots de metall o plàstic sense tapa (com els de conserva, els de llet en pols...)
•  Capses de diferent material no massa grans.

Els objectes: Aquest material s'utilitza per dipositar dins dels contenidors, per apilar, enfilar, sobreposar, encaixar... i una gran varietat de possibilitats que experimentarà l'infant, segons ho desitgi. Servirien com a objectes:

• Taps de suro.
• Petites ampolles o pots de vidre gruixut.
• Anelles de fusta o plàstic.
• Trossos de mànegues.
• Claus de pany, clauers
• Cintes, vetes i cordons.
• Cadenes de diferent grandària, pes y llargada.
• Borles de llana, trossos de roba.
• Robes de diferents textures i grandàries.
• Taps de pots.
• Material de la Natura: petxines, pedres o còdols mitjans, pinyes...
• Oueres de cartró.

 FUNCIONAMENT DE L'ACTIVITAT

 Per iniciar el joc heurístic hem de tenir disponible l'espai de l'aula, lliure de quasevol material de joc habitual que pugui interferir l'activitat que començarem.

 Escollim entre 4 o 5 materials per sessió distribuïts per l'espai, perquè sigui el propi infant el que els interrelacioni si és que ho creu oportú.

 La primera part de l'activitat es centra en la descoberta i experimentació dels materials. El nen o nena actua lliurement amb els objectes que hi ha terra combinant-los de forma molt diveersa: ficant i traient, omplint i buidant, aparellant, afegint i restant, girant...Aixi descobreix les diferents propietats dels objectes i les lleis de la natura.

 La segona part és la recollida de tot el materia. Amb silenci i calma, l'educadora ofereix la bossa corresponent a cada objecte. Tots els infants han de col·laborar i observar quin objecte toda endreçar. A través del llenguatge l'adult anomena els objectes, utilitza nocions d'ordre, de classificació, d'ubicació i quantitat, afavorint que l'infant interioritzi els conceptes i estruturis el seu pensament. Quan tots els nens i nenes han recollit els materials es desen les bosses al lloc corresponent.

 Les educadores fan una valoració i evaluació dels resultats obtinguts per tal que l'activitat s'adequï millor a les necessitats del petits.

OBJECTIUS DIDÀCTICS QUE ES TREBALLEN:

 Treballar de forma continuada el joc heurístic permet que els infants puguin:

• Desenvolupar la motrocitat fina i la destresa instrumental.
• Petenciar l'estructuració del pensament i dels estats mentals.
• Manejar conceptes pre-matemàtics.
• Conèixer propietats del objectes i establir lleis de relació.
• Incentivar la capacitat d'atenció i concentració.
• Treballar de forma autònoma i lliure, segons el propi ritme.
• Augmentar la capacitat de comprensió verbal pel fet de relacionar fets i esdeveniments concrets amb el llenguatge.
• Fomentar la dimensió conativa escollint els materials i les accions.
• Experimentar sentiments d'exit i satisfacció en la propia activitat.
• Mantenir una atmotfera de tranquil·litat i silenci.
• Valorar i respectar el material.
• Col·laborar i participar en l'activitat.
• Adquirir hàbits de treball.
• Acceptar i respectar la presència dels altres companys.